LA ILLA

Aquesta historia va passar en 1979. Es tracta d’un vaixell que van inaugurar .En ell anaven persones molts importants, hi havia una parella que tenia tres xiquets, el menor es deia Daniel, era el menut, el solien dir Dani i era el més llest dels tres germans, el mitjà es deia Samuel. Els tres tenien un diminutiu. A ell el deien Sami, era molt espantat. El major es deia Marcos i el deien Marco, i era molt valent..

Quan van salpar els feia molta il·lusió perquè era la primera vegada que anaven en un vaixell, després d’haver vist tot el vaixell va començar a ploure, aproximadament a la una i mitja, el capità del vaixell que es deia Pablo Sella  va dir.-Tenim davant un remolí!.Els que treballaven en el vaixell van intentar girar per a que el remolí no els tragara, no va servir de res. Després els tres xiquets van despertar en una illa i Samuel va dir.-On estem?On estan tots?.

Daniel com era molt espantat va començar a plorar. Quan es va calmar, va començar a caminar per la illa i Samuel va dir.-On dormirem?Qué menjarem?. Dani va dir.-Podriem menjar cocos i plàtans.Y després Marcos va dir.-Y podrien dormir al sol.

Quan van passar tres dies estaven sedents, van fer un últim esforç per a vore si trobaven aigua, després de mitja hora van trobar una caseta molt menuda envoltada per tres palmeres, quan van entrar van vore taules, cadires, una pissarra i llits. De seguida es van donar compte de que era una escola, quan van anar a la part de darrere van vore una font i al costat un cartell on posava.-Illa deshabitada. Daniel va dir.-Ja sabem que no podem trobar a ningú, i Samuel va dir.-Tens que vore la part positiva, tenim llits i aigua per a beure.

A la setmana següent es van anar del refugi i van tornar a la vora, amb una cantimplora que van omplir de l’aigua de la font, i una motxilla amb fruita.

Van fer una foguera, per a vore si algú els veia, com estaven molt cansats es van anar al llit de la cabanya a dormir. Quan es van despertar, van anar ràpidament a la vora, per a vore si algú havia vist les senyals del fum, quan van arribar es van donar compte de que ningú els havia vist.

Samuel va dir.-Tenim que agafar provisions i vore tota la illa. El menut Daniel va dir.-¿Que no haveu vist el cartell? Posa que tota la illa esta deshabitada. Marcos va dir.-Si hem trobat un col·legi, perquè no anem a trobar res mes.

Al dia següent van agafar provisions i a l´altre van començar a caminar per la illa, després de tres dies caminant, van arribar a l´altra part de la illa, van vore a un grup de persones i es van donar compte de que eren les persones que anaven en el vaixell.

Quan van trobar als seus pares es van alegrar molt, però també es van donar compte de que quasi tots s’estaven morint de fam i van compartir les fruites amb tots els passatgers que quedaven.

Quan els van portar a la cabanya van vore que només hi havia un quart dels passatgers que anaven al vaixell, els tres germans es van empenar molt.

Després de cinc dies Marcos va dir.-Perqué no provem altra vegada a posar foc per a vore si ens veuen?, i tots els que quedaven van dir que si.

Després de intentar-lo moltes vegades, al fi un avió que passava per allí els va vore.

Samuel, Daniel i Marcos van dir que mai mes anirien en un vaixell, aquesta aventura no els va agradar molt.