dimarts, 13 de desembre de 2011

JAUME SE'N VA DE VACANCES

Tot va ocòrrer a l´ estiu de 2011 quan Jaume se’n va anar uns dies a la casa de la seva àvia.
Sonaren les huit al despertador i van saltar del llit Jaume i la seua germana Cristina. Com ja teníem la maleta preparada no mes tenien que fer-se el desdejuni i vestir-se.
Replegaren els quatre trastos que tenien pel mig de les seues habitacions i se’n van anar a recollir al seu cosí Abel perquè ell també  anava amb ells.
-que bé que ens ho passarem -va dir Abel
-si ens lo passarem bé.
Van arribar a la casa de la seua avia que estava esperant-los a la terrassa de sa casa. Tots plegats van baixar del cotxe i van descarregar les maletes.
El pare de Jaume se’n va anar ha comprar mentre els xiquets guardaven les maletes.
Jaume i el seu cosí Abel se’n van a la piscina, primer juguen a waterpolo.  Va guanyar Jaume, després van fer nadant 7 voltes.
Ja estaven cansat d’aigua i va preguntar Cris:
-A què juguem.
Jaume i Abel van respondre:
-Al pote
 -Ale.
-Pague  jo.
-Conta fins 50, d’ acord?
-D acord.
Comencen però de seguida se cansen ,a les hores juguen a la DS.
Són les 6 de la vesprada, hora de berenar, miren la televisió i descansen una miqueta. Després ixen al  pati. Jaume juga tenis al frontó mentre el seu cosí juga a la pilota.Després de mitja hora i Cris amb la seua col·lecció de ninots, Jaume juga a la pilota amb Abel.Com no han parat ni una estona estan tots suats i decideixen banyar-se en la piscina.
Naden, se’escabussen i juguen.
De sobte s’escolta una veu que diu:
- A sopar .
Era el pare de Jaume
  • De seguida anem – diu Jaume
  • Que hi ha de sopar? – pregunta Abel
  • Pizza 4 estacions i 4 formatges. Algú vol alguna cosa mes?
  • No, ara mateixa ens fiquen roba seca i anem a la taula.
Tots plegats es van ficar a la taula i com el menjar que hi havia els agradava molt, no tingueren que renyir-los per a que soparen.
Després de sopar van anar una miqueta a jugar al pati perquè com no tenien son i estaven de vacances no hi havia que gitar-se pronte i no calia matinar .Van jugar fins que el rellotge marcara les dotze i la iaia dels xiquets els va dir que ja era hora d’anar al llit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada