AVENTURA PER LA CIUTAT

Em dic Neus. Hui es dissabte i estem al parc, el meu amic Pere i jo. Estem esperant a Adrià i Laia. Tots els dissabtes quedem ací per a jugar. Jo sempre vinc la primera i Adrià l'últim. El dissabte passat no va ocórrer el mateix, jo vaig arribar la tercera i Adrià el segon. Moltes vegades després de jugar anem al Tutifrutty a per un batut. L’amo de Tutifrutty és molt simpàtic, sempre ens rebaixa un euro del preu final.

Fa uns dissabtes vam anar a un altre parc i jugant vam trobar un paper que deia :”AQUEST ES EL MEU TRESOR” i hi havia un mapa inscrit amb una creu al final on deia: “Espere que us haja agradat”. El va trobar Laia darrere d'un tobogan. Pere volia tirar-lo a la paperera perquè tenia por, però jo volia seguir les pistes per a saber si existia o no existia eixe tresor. Laia i Adrià pensaven, també, que seria molt divertit. Al final vam quedar per al dissabte següent per a esbrinar la veritat, si hi havia o no algun tresor.

Pere està enamorat de mi i Laia d' Adrià , a Adrià i a mi no ens agraden però la veritat es que són uns bons amics. Durant tota la setmana no vaig parar de pensar en l'aventura que anàvem a fer el dissabte, el cor em bategava a cent mil per segon...

Durant tota la setmana vaig estar cridant per telèfon a Laia, que guardava el mapa, i sempre em deia : -“ Tranquil·la Neus que prompte serà dissabte...” Els xics em cridaven a mi per a preguntar-me... eren uns pesats!!! No paraven de cridar-me per telèfon, tant que quan ma mare no estava, desconnectava el telèfon per a poder descansar una estona però després l'engegava per si hi havia alguna trucada important.

Al final, va arribar el dissabte. En la meua motxila vaig posar moltes cosses: una brúixola,una llanterna, el meu rellotge, la càmera, una ampolla d’aigua, una gorra i un entrepà de la meua combinació favorita : pernil amb tomaca. Esta vegada vaig ser l'última en arribar. La primera cosa que deia el mapa era que anarem a la font del Cromanyó. Eixa font era molt prop del parc així que vam arribar prompte, a la part trassera de la font posava:”LA PRIMERA PARAULA PER A DESCOBRIR EL MISTAGE ES ANEU”.

Vam parar per a beure un poquet d'aigua i vam continuar. La segona tasca era pujar a l’autobús 17 i parar a l'estació del Sur. El bitllet d'aquest autobús era molt car però teníem tantes ganes de trobar el tresor, que no ens vam donar compte del preu. Mentre el autobús circulava Pere hem va preguntar:

-Què creus que serà el tresor Neus?

-No ho se, però m'agrada buscar les pistes, és molt divertit.

-Jo crec que seran joies d'or.-va dir Laia

-Espere que no siga això.-va dir Adrià, amb un to irònic.

De sobte l'autobús es va parar, havíem arribat a l'estació del sur. Baixant vaig pensar per on podríem començar a buscar. En el mapa posava molt clar que teníem que anar al bany dels xics.

-Jo no entre ací dins. Entreu vosaltres xics, nosaltres anem al de les xiques d'acord?-vaig dir.

-D'acord, en 10 minuts quedem ací.-va dir Adrià.

Les xiques no van trobar res però els xics van trobar la segona paraula que era :AL.

Ja teníem les paraules ANEU AL però ens faltava una paraula .¡Que nerviosos que estavem!, ens faltava molt poquet per acabar i arribar a la creu on estava el tresor.

L'última pista va ser la més difícil, era una endevinalla de la ciutat. I aquesta deia:

Molts sabors probareu

quasi sempre esteu

l 'amo el coneixeu

no dic més, vinga aneu!!!

No teníem ni idea de que podria dir això ,ningú sabia de que se tractava. El pitjor de tot es que les nostres mares ens haviem dit que a les 20:00 anarem a casa y eren les 19:30. Teníem mitja hora i no teníem ni idea de que deia aquella endevinalla tan estranya. Ens vam seure en un banc net i nou a pensar la solució. Va passar un quart d'hora vam dir moltes cosses però no eren molt paregudes a l'endivinalla. Pere que és molt matematic ens va dir:

-D'açi 15 minuts seran les 20:00 si voleu, passen per Tutifrutty a per uns batuts per a animar-nos un poc.

-Tens raó. Anem que tinc ganes de tastar el sabor que ens va recomanar l'amo.- vaig dir

-Si!-van dir alhora Laia i Adria.

Vam agafar les motxilles i tots disgustats anàrem caminant fins a Tutifrutty, molt lents en comparació d’abans, que estaven tan il·lusionats.

Quan vam arribar ens vam seure en una taula de fora, a la terrasa, l'amo ens vam preguntar que ens passava i perquè estavem així..

-No hem trobat el tresor.-li va dir Adrià.

-No...-va dir Pere.

-Potser no heu pensat bé.-va dir l'amo, amb un somriure.

Vaig pensar el que havia dit l'amo i de sobte, vaig saber la resposta a l’endevinalla. El grup em va donar la raó perquè no podia ser un l'altra cosa. Sabeu quina era la resposta? Us ajudaria si vos dic que en el rètol de Tutifrutty hi havia una creu?

El més estrany de tot aixó es que en el ticket de Tutifrutty posava “espere que us haja agradat”.

Vos sona? A mi si.

Li vam dir tot el que haviem fet i l’amo ens va dir que sí, que heu ho havia tramat tot.L'ultima paraula era PRINCIPI. Tot junt queda així:

ANEU AL PRINCIPI

No hi havia cap premi però donava igual, va ser molt divertit, els meus amics no s'havien adonat que no hi havia premi. No vaig dir res, perquè no feia falta . Ara des d'ací, un dissabte més, tots junts, t' estem contant aquesta bonica història.