L' inspector cabut

                                 L' inspector cabut

L'inspector cabut resolia els casos més difícils quan la policia es donava per vençuda. Ell tenia un bon caràcter, tenia rissos i era jove. La policia sabia que ell no feia cas a ningú, però al final, sempre feia bé les coses a la seua manera. Però si la policia deia que aquella persona no era sospitosa, ell no feia cas i deia el contrari. Tots es quedaven perplexos. Si li deien que algun objecte era impossible de trobar, ell no feia cas i l'encontrava amb l'ajuda del seu amic, al que mai feia cas. El seu ajudant era ros, jove i molt alt.

Un dia, li van encarregar una missió molt important. Es tractava

d’ un lladre que havia robat un grapat de bolígrafs i l'inspector va dir:

-No, la missió no es important. Es pot resoldre sense que jo faça res.

El seu amic es va enfadar amb ell, però quan van  passar uns dies, l'amic de l'inspector va mirar les notícies i va vore que el cas ja s'havia resolt.

-L'inspector tenia raó! Ell no havia fet res i s'havia resolt tot?

Va tornar a casa de l'inspector, que estava tocant el violi molt mal i ell va dir:

-Ja ho has vist, tenia raó, el cas s'ha resolt sense que jo faça res, la pròxima vegada, intenta fer-me més cas. De segur que vos estareu preguntant com s'ha resolt el cas, veritat? Molt fàcil, en realitat l'inspector tan sols va parlar amb l'enemic:

-Escolta, tinc una idea, en lloc de fer el mal, per què no et dediques a un altra cosa? Tindràs més amics i evitaràs estar en la presó...

–       Es veritat, moltes gràcies inspector!

I així es com es va resoldre un cas.

Sempre fent-lo a la seua manera...

Al final, l'enemic no va fer el mal(va reflexionar molt).

Però al final... sempre ix bé.