Una vegada un xiquet que es deia Pepe i era estranger acabava d’arribar a un col·legi que s’anomenava Lluís Revest, aleshores era nou. Era el mes baixet de la classe, però a ell això no l’importava.
A l'instant se li van arrimar tots els xiquets de la classe, per a conèixer-lo un poc i poder fer amistat.
Hi havia un xiquet que no es va arrimar, li donava vergonya per que com Pepe era nou i no el coneixia…
Els xiquets li van fer moltes preguntes, moltes, moltes, tantes que Pepe no podia amb elles.
A l’hora del pati Pepe va jugar amb ells mentre es menjava uns croissant, una xocolatina i un suc de prèssec.
Les dents de Pepe patien molt i cada vegada que mossegava alguna coseta dolça les dents li deien:
-No menges tant de sucre, no es bo per a mi. Em fam mal les dentetes, i seran dolentes.
Pepe notava alguna cosa molt rara a les dents però ell deia que era perquè tenia una ferida que li feia molt de mal.
Pepe va mentir a unes companyes i a la seua mare, que es deia Ayla i li va dir que això no hi era res.
-Jo, seré valent mare, tranquil·la, que “la ferida” de la meua boca esta bé.
-Fill, però jo crec que no es una ferida, són…
-Mare di-me que és, perfa, però jo crec que es una ferida.(Dient una mentida).
A les nou i mitja anaven a sopar però a Pepe no li abellia perquè estava molt trist, perquè li feia molt de mal la boca i ell volia saber que era allò que tenia.
Els pares li cridaven:
-Pepe, vine a sopar que hi ha una cosa de sopar que a tu t’agrada molt.
-Mare no vull sopar, em fa molt de mal les dents i la boca.
-Vine…Que demà tot allò que et passa ja no et….
-Ja no et que??
-Ja no et farà mal la boca ni les dents.
-Vinga baixa a sopar.
- Ja baixe…
Mentre sopaven llentilles , bones , molt redones, Ayla pensà el que podia tindre a les dents .
Ella pensà si podien ser caries, unes partícules que es queden apegades a les dents, són negres i a les dents no els agrada gens ni mica..
Quan van acabar de sopar, Pepe replegà la taula i es va anar directament al seu bany , per a pensar.
Va agafar el raspall de les dents i posava…..
-Netejat bé les dents,
No et sentiràs malament,
si m’utilitzes durant 3 minuts,
jo no et deixaré brut.
Pepe es va posar la crema dental i va llavar-se les dents tal i com li havia dit el raspall .
Quan acabà, va respirar i va notar que ja no li feien tant de mal les dents, i va anar corrents com una moto cap a la seua mare.
Li va dir
-Mare a mi ja no em fa tant de mal la boca. Soles em fa mal quan menjo un pastís o alguna cosa amb sucre.
-M’alegre molt i jo crec que tu tens caries a les dents.
-Potser mare però jo crec que tant sols es una ferida.( Mentint a la seua mare perquè ell no volia que sa mare ho sapigués).
-Demà al acabar l’escola ens anirem directes cap al dentista, li diré que et revisen la boca per si de cas….
- Bé mare, però jo ara me'n vaig al llit que son les 21:30hores i si no demà no m’alçaré.
-Bona nit Pepe i que somnies en coses bones…
-Bona nit , mare.
Es va anar al llit i es va gitar fins demà.
A les 7 del matí, Pepe ja estava en peu, va anar a desdejunar.
Però saps que va desdejunar? Un tros de pa amb oli d’oliva.
Pepe va dir:
-Mare aquest entrepà que m’estic menjant està mes bo que el meló.
-Si!!!M’alegre molt fill que t’agrade.
Ell va continuar desdejunant fins que es va acabar i es va anar al bany.
Va agafar el raspall de dents i aquesta vegada li va dir:
-Molt bé Pepet,
estas molt net.
Ara pa amb “tomaquet”,
I no res de dolçet
Es va netejar les dents, es va vestir i va anar al col·legi.
A ell li va passar molt ràpid el matí perquè tenia ganes d'anar al dentista.
A les cinc de la vesprada es van anar cap al dentista .
Van esperar el seu torn fins que el van cridar.
Va passar i li van mirar la seua boca.
El dentista es va quedar esglaiat perquè tenia moltes, però moltes, moltes caries.
Li van fer uns quants empastes i després li van arrancar una dent.
Pepe va plorar, li havien fet mal però jo crec que valia la pena perquè ara estava neta la boca i ja no tenia caries.
Li va donar les gràcies al dentista i es van anar feliç cap a la seua casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada